7. Senyora mort, carta de Miquel Garrigues

Resum:

En Miquel Garrigues (dels Garrigues del carrer Nou) escriu una carta a la Senyora Mort. En aquesta carta explica el problema que havia tingut:

Ell era un barquer que es guanyava la vida passant els miners d’un cantó a l’altre del riu Ebre fins que un dia el govern va decidir bastir un pont a l’Ebre. El pobre Miquel, que li encantava aquell treball, no li quedà més remei que treballar a la mina i van passar vint anys fins que es va jubilar.

L’objectiu de la carta és demanar-li a la mort que, quan li arribi l’hora, si podria fer de barquer del riu que els difunts han de travessar perquè les seves ànimes arribin al lloc on viuen el morts.  

Vocabulari:

Eixerit: Viu, despert, que sap manegar-se hàbilment.

Barrina: Eina de ferro acerat amb caragol en la part inferior o punta i un mànec encreuat a l’altre cap, que serveix per a foradar fusta, metall, pedra i altres materials.

Entrellat: Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és l’objecte d’una indagació. No entenc com pot haver estat, això: vejam si tu en pots treure l’entrellat.

Enquimerar: Fer agafar quimera (a algú). Amb les teves crítiques no fas altra cosa que enquimerar l’autor de l’obra.

Cavil·lar: Fixar la consideració (en alguna cosa) amb excessiva subtilesa.

Galvana: Peresa.

Esglai: Causar esglai (a algú). N’hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem.

Esma: Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.

Servava: La barca, obeir el timó.

Arjau: Manuella per a fer girar el timó.

Esparverar: La imminència d’un perill, esverar.

Apamar: Mesurar a pams.

Bòlit: Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti.

Bastir: Construir, edificar.

Malenconia: Tristesa vaga, ombrívola i duradora.

Neguit: Inquietud, molèstia, que dóna una forta excitació, una gran impaciència.


 Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.