Introducció

Jesús Moncada

Jesús Moncada i Estruga va néixer a Mequinensa l’1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona el  13 de juny de 2005. Fou un escriptor en llengua catalana i també va treballar com a traductor. Mequinensa, és l'escenari principal de la seva obra literària.

És considerat com un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre uns quants premis per la seva obra, entre altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Joan Crexells de narrativa o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001.

Novel·les:

• Camí de sirga (1988)
• La galeria de les estàtues (1992)
• Estremida memòria (1997)

Relats curts:

• Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981)
• El cafè de la granota (1985)
• Calaveres atònites (1999). És un recull de narracions curtes i divertides. L'acció transcorre a la Mequinensa de la post-guerra.
• Contes (2001). Recull dels tres llibres anteriors.
• Riada (2000)
• Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003)

El cafè de la granota:

El cafè de la granota és un llibre escrit al 1985 per Jesús Moncada. Els relats transcorren a un poble català anomenat Maquinensa i en plena època del franquisme. La novel·la consta de catorze capítols. Cadascun d’ells explica una història diferent i, encara que no tinguin cap relació entre sí, tots tenen una finalitat còmica o fan una crítica social. L’autor del llibre empra  un català propi d’aquella zona.  

1. Un barril de sabó moll

Resum:

El Llampec, un dels llaüts de la mina, va lligar marres al molló de Pedret. El Pere Camps, el patró de l’embarcació, digué a el Florenci (un dels peons) que pugés un barril de sabó moll a la botiga de l’ Adelaida. Aquesta botiga estava a dalt de tot d’un carrer recte però molt inclinat. El Florenci va pujar el carrer tal com el patró li havia ordenat. Però el barril va baixar pel carrer i es va estampar contra el cafè de l’Alexandre. Segurament al Florenci se li va relliscar el barril a causa de la pluja i va rodolar carrer avall fins xocar contra el cafè i deixà tot el paviment empastifat.  

                                                                             Vocabulari:

Senalles: Cabàs d’espart o palma.

Recapte: Provisió de coses a consumir, com ara queviures o materials d’obra.

Retrunyir: Un soroll fort, ressonar a la manera d’un tro.

Estalzí: Sutge. Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques.

Molló: Fita. Pedra o altre senyal clavat a terra que assenyala el límit d’una heretat, d’una contrada, etc; d’una distància a recórrer.

Llaüt: Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d’aparell llatí d’un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc; i destinat a la pesca o al tràfec.

Serva: Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona.

Trill: Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla.

Oros: Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades monedes d’or.

Aviram: Conjunt dels ocells de corral, com ara gallines, oques, ànecs, etc.

   Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

2. La plaga de la ribera

                                                                      Resum:

Jeroni Salses i Santapiga li escriu una carta al director de la presó de Lleida.

Li explica que faran obres a l'ajuntament perquè era vell i que degut a això havien de buidar les coses de l'ajuntament. No s'havien que fer-hi amb elles i al final van decidir sortejar-les entre la gent del poble.

La casa d'en Jeroni i l'Elisenda era molt atapeïda no hi cabia gaire cosa més. Van acollir a en Valerià que era un criminal, tot i que l'Elisenda no l'hi feia molta gràcia. Ells van anar confiant amb en Valerià, encara que ell no n'era satisfet, perquè no li sortien les coses com ell volia. Ell sempre havia volgut ser una mala persona, per aquesta raó en Jeroni va escriure una carta al director de la presó demanant-li si li podrien fer classes a en Valerià perquè sigués un bon lladre.

                                                                       Vocabulari

Senderi: capacitat d'observació.

Desídia: Manca d'activitat per negligència o incúria

Cafrada: Acció pròpia d'un cafre, d'un bàrbar

Abrandat: Inflamar, animar d'una passió. L'orador abrandà la multitud.

Enfarfegada: Omplir d'un nombre excessiu d'adornaments, d'accessoris, d'elements, etc.

Albardar-lo:Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement.

Badana: pell assaonada de be o de ovella

Endergues: conjunt de mobles, d'estris, etc., atrotinats, vells, inservibles.

Catxamona: Clatellada.

Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Resum

L’enterrament de l’oncle Nicolau es va fer un dia després de la seva mort, amb la mala sort de que l’horari del funeral coincidia amb el del partit de futbol més important de la temporada. Però com Nicolau Vilaplana va ser un bon home, la gent va anar a l’enterrament abans que al partit de futbol. Tothom volia anar a veure aquell matx. Més tard, mentre portaven el difunt cap al cementiri, el seu fill decidí aturar la cerimònia aprofitant que estaven al costat del camp de futbol perquè tots els assistents del sepeli poguessin veure el que quedava de partit. Finalment tothom va sortint guanyant: Tors els que participaven en el funeral, van poder veure el partit. L’equip de futbol local va guanyar i al acabar el partit, Nicolau Vilaplana va ser acompanyat fins al cementiri per encara més gent de la que havia anat al seu enterrament en un principi.  

                                                                          Vocabulari

Ataüllar: Albirar.

Vetllador: Que es dedica a vetllar malalts o difunts.

Eixir: Sortir

Sepeli: Cerimònia d’enterrar un cadàver.

Dèria: Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa.

Blasmar: Desaprovar, censurar (algú) per haver obrat malament.

Absoltes: Responsori que es diu per als difunts.

Rector: Sacerdot que governa una parròquia.

Ferams: Conjunt d’animals silvestres.

Ascles: Estella grossa.

Terrabastall: Soroll fort d’una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses.

Llatinades: Expressió, clàusula, etc., llatina que hom intercala en el discurs.

Xombar: Anar a esbatir contra coses o persones.

Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

4. Paraules d'es d'un oliver

                                                                        Resum:

Tracta sobre dos amics i un vol ajudar a l'altre recollint-li les olives perquè sap que a l'altre no li donarà temps de recollir-les i s'acabaran fent malbé.

L'amic li va dir a la seva dona Ballissa que quan es trobés amb l'Isidre li comentés. Però ella se n'oblidà de comentar-li.

Un home que passà per allà va anar a avisar a l'Isidre que li estaven robant. Ell fou a comprovar-ho i es trobà allà el seu amic collint les olives d'un dels seus arbres. El seu amic li explicà perquè li estava collint les seves olives i que quan acabés li hagués anat a portar a casa seva. L'Isidre no s'ho va creure, va agafar un bastó i el va estomacar.

                                                  

                                                                 Vocabulari:

Bancals: Tros de terra plana conreada, limitada per marges o rases. Un bancal molt ben llaurat, punta de rella no hi ha tocat: la teulada.

Calamitat: Fet advers, desgràcia, que ateny a la vegada un cert nombre de persones. Una calamitat pública.

Tionades: Cop donat amb un tió.

Ufanoses: Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí!

Codís: Palet de riera.

Batanar: Apallissar algú. nombre

Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ  per veure un video sobre aquest resum.

5. Informe provisional sobre la correguda d'Elies

Resum:

L’Elies és ric, fins i tot es diu que té més diners que un ministre, però era molt avar. Un dia sortí de casa a tota velocitat, tothom es preguntava a què es devia aquesta pressa. A les tertúlies de la vila la gent encara discuteix sobre diversos aspectes d’aquest insòlit esdeveniment: la ruta que va seguir, la hora que era, si portava calçat, etc. Tot apunta a que es dirigia a la línia d’autocars que anaven cap a Lleida. I així és, aquest era el destí, però el motiu de la carrera era ben diferent al que la gent suposava. El més lògic era pensar que la pressa que l’Elies mostrava, es devia a que volia anar a visitar a la seva esposa a l’hospital, se li havia fet tard i, si no es donava pressa, perdria l’autobús. Però no. Simplement havia fet tot aquell camí i tan ràpidament per dir-li a l’ordinari de Lleida que no feia falta que li portés les medicines per la seva esposa Joana, que ella no passaria d’aquell migdia.

                                                                       Vocabulari:

Cronista: Autor d’una crònica.

Llepafils: Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.

Irrebatible: No rebatible.

Afer: Cosa a fer de certa importància, risc o perill.

Rascanyós: Que sempre porta l’opinió contrària.

Cerç: Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè.

Garbinada: Ventada forta de garbí.

Penell: Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta generalment d’una sageta capaç de girar per l’acció del vent al voltant d’un eix vertical.

Costera: Situat a un costat.

Avarques: Calçat rústic de cuir que se subjecta al peu amb corretges.

Atenuar: Fer menys greu.

Emprar: Usar

Màrtir: Persona que algú o alguna cosa turmenta.

Ordinari: Individu que va i ve regularment d’una localitat a una altra, i fa les comissions que li encomanen. 

Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ  AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

6. Futbol de la ribera

                                                 

                                                                         Resum

Al cafè de la granota s'hi conservava una replica esgrogueïda d'aquella tarda del 1958 destinada a passar l'historia esportiva d'aquella vila. Onze galifardeus amb un aire lleugerament fatxenda, van ser els protagonistes de la feta -l'hi explicà el vell Cristòfol.

El camp de futbol d'aquella vila era un cas singular. Aquell camp es va construir després d'una riuada, van utilitzar el fangar que n'havia quedat per fer-hi el camp d'esports. Era una afecció: abnegada, lleial i sorollosa. Feia temps que reclamaven de fer un nou camp a l'hort del Ramon, la proposta va ser rebuda amb entusiasme. La construcció va anar molt ràpid. L'únic inconvenient era l'espai on estava embotit el camp: el Segre gairebé llepava la porteria de llevant i una de les bandes quedava arran de l'Ebre. De manera que per no perdre totes les pilotes un home les anava a buscar amb barca.

Un dia un partit molt intens contra uns forasters de secà, que semblava que havien estat entrenats per tallar cames. L'àrbitre anava clarament a favors d'ell, a la mitja hora els forasters marcaren el primer i l'ambient i el public s'anaven escalfant. Van fer el segon per mitjà d'un penal inventat. El vell Cristòfol em digué: -Vam guanyar per 6 a 2 xiquet. Va començar a ploure molt i el camp va quedar un pam d'aigua els rivals i l'orbit espantats es van posar en un racó del camp on no arribava l'aigua, cada atac nostre era quasi gol segur.

            

                                                                   Vocabulari

  Galifardeus: Home capaç de fer-ne de totes.

Fatxenda: Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure.

Calafat: Persona que construeix i repara embarcacions.

Abnegada: Que practica l’abnegació.

Ferrenys: De complexió, posat, caràcter, etc. fort, robust. 



  Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUI AQUI AQUI per veure un video sobre aquest resum.