Resum:
L’Elies és ric, fins i tot es diu que té més diners que un ministre, però era molt avar. Un dia sortí de casa a tota velocitat, tothom es preguntava a què es devia aquesta pressa. A les tertúlies de la vila la gent encara discuteix sobre diversos aspectes d’aquest insòlit esdeveniment: la ruta que va seguir, la hora que era, si portava calçat, etc. Tot apunta a que es dirigia a la línia d’autocars que anaven cap a Lleida. I així és, aquest era el destí, però el motiu de la carrera era ben diferent al que la gent suposava. El més lògic era pensar que la pressa que l’Elies mostrava, es devia a que volia anar a visitar a la seva esposa a l’hospital, se li havia fet tard i, si no es donava pressa, perdria l’autobús. Però no. Simplement havia fet tot aquell camí i tan ràpidament per dir-li a l’ordinari de Lleida que no feia falta que li portés les medicines per la seva esposa Joana, que ella no passaria d’aquell migdia.
Vocabulari:
Cronista: Autor d’una crònica.
Llepafils: Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.
Irrebatible: No rebatible.
Afer: Cosa a fer de certa importància, risc o perill.
Rascanyós: Que sempre porta l’opinió contrària.
Cerç: Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè.
Garbinada: Ventada forta de garbí.
Penell: Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta generalment d’una sageta capaç de girar per l’acció del vent al voltant d’un eix vertical.
Costera: Situat a un costat.
Avarques: Calçat rústic de cuir que se subjecta al peu amb corretges.
Atenuar: Fer menys greu.
Emprar: Usar
Màrtir: Persona que algú o alguna cosa turmenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada