Introducció

Jesús Moncada

Jesús Moncada i Estruga va néixer a Mequinensa l’1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona el  13 de juny de 2005. Fou un escriptor en llengua catalana i també va treballar com a traductor. Mequinensa, és l'escenari principal de la seva obra literària.

És considerat com un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre uns quants premis per la seva obra, entre altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Joan Crexells de narrativa o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001.

Novel·les:

• Camí de sirga (1988)
• La galeria de les estàtues (1992)
• Estremida memòria (1997)

Relats curts:

• Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981)
• El cafè de la granota (1985)
• Calaveres atònites (1999). És un recull de narracions curtes i divertides. L'acció transcorre a la Mequinensa de la post-guerra.
• Contes (2001). Recull dels tres llibres anteriors.
• Riada (2000)
• Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003)

El cafè de la granota:

El cafè de la granota és un llibre escrit al 1985 per Jesús Moncada. Els relats transcorren a un poble català anomenat Maquinensa i en plena època del franquisme. La novel·la consta de catorze capítols. Cadascun d’ells explica una història diferent i, encara que no tinguin cap relació entre sí, tots tenen una finalitat còmica o fan una crítica social. L’autor del llibre empra  un català propi d’aquella zona.  

1. Un barril de sabó moll

Resum:

El Llampec, un dels llaüts de la mina, va lligar marres al molló de Pedret. El Pere Camps, el patró de l’embarcació, digué a el Florenci (un dels peons) que pugés un barril de sabó moll a la botiga de l’ Adelaida. Aquesta botiga estava a dalt de tot d’un carrer recte però molt inclinat. El Florenci va pujar el carrer tal com el patró li havia ordenat. Però el barril va baixar pel carrer i es va estampar contra el cafè de l’Alexandre. Segurament al Florenci se li va relliscar el barril a causa de la pluja i va rodolar carrer avall fins xocar contra el cafè i deixà tot el paviment empastifat.  

                                                                             Vocabulari:

Senalles: Cabàs d’espart o palma.

Recapte: Provisió de coses a consumir, com ara queviures o materials d’obra.

Retrunyir: Un soroll fort, ressonar a la manera d’un tro.

Estalzí: Sutge. Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques.

Molló: Fita. Pedra o altre senyal clavat a terra que assenyala el límit d’una heretat, d’una contrada, etc; d’una distància a recórrer.

Llaüt: Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d’aparell llatí d’un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc; i destinat a la pesca o al tràfec.

Serva: Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona.

Trill: Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla.

Oros: Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades monedes d’or.

Aviram: Conjunt dels ocells de corral, com ara gallines, oques, ànecs, etc.

   Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

2. La plaga de la ribera

                                                                      Resum:

Jeroni Salses i Santapiga li escriu una carta al director de la presó de Lleida.

Li explica que faran obres a l'ajuntament perquè era vell i que degut a això havien de buidar les coses de l'ajuntament. No s'havien que fer-hi amb elles i al final van decidir sortejar-les entre la gent del poble.

La casa d'en Jeroni i l'Elisenda era molt atapeïda no hi cabia gaire cosa més. Van acollir a en Valerià que era un criminal, tot i que l'Elisenda no l'hi feia molta gràcia. Ells van anar confiant amb en Valerià, encara que ell no n'era satisfet, perquè no li sortien les coses com ell volia. Ell sempre havia volgut ser una mala persona, per aquesta raó en Jeroni va escriure una carta al director de la presó demanant-li si li podrien fer classes a en Valerià perquè sigués un bon lladre.

                                                                       Vocabulari

Senderi: capacitat d'observació.

Desídia: Manca d'activitat per negligència o incúria

Cafrada: Acció pròpia d'un cafre, d'un bàrbar

Abrandat: Inflamar, animar d'una passió. L'orador abrandà la multitud.

Enfarfegada: Omplir d'un nombre excessiu d'adornaments, d'accessoris, d'elements, etc.

Albardar-lo:Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement.

Badana: pell assaonada de be o de ovella

Endergues: conjunt de mobles, d'estris, etc., atrotinats, vells, inservibles.

Catxamona: Clatellada.

Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Resum

L’enterrament de l’oncle Nicolau es va fer un dia després de la seva mort, amb la mala sort de que l’horari del funeral coincidia amb el del partit de futbol més important de la temporada. Però com Nicolau Vilaplana va ser un bon home, la gent va anar a l’enterrament abans que al partit de futbol. Tothom volia anar a veure aquell matx. Més tard, mentre portaven el difunt cap al cementiri, el seu fill decidí aturar la cerimònia aprofitant que estaven al costat del camp de futbol perquè tots els assistents del sepeli poguessin veure el que quedava de partit. Finalment tothom va sortint guanyant: Tors els que participaven en el funeral, van poder veure el partit. L’equip de futbol local va guanyar i al acabar el partit, Nicolau Vilaplana va ser acompanyat fins al cementiri per encara més gent de la que havia anat al seu enterrament en un principi.  

                                                                          Vocabulari

Ataüllar: Albirar.

Vetllador: Que es dedica a vetllar malalts o difunts.

Eixir: Sortir

Sepeli: Cerimònia d’enterrar un cadàver.

Dèria: Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa.

Blasmar: Desaprovar, censurar (algú) per haver obrat malament.

Absoltes: Responsori que es diu per als difunts.

Rector: Sacerdot que governa una parròquia.

Ferams: Conjunt d’animals silvestres.

Ascles: Estella grossa.

Terrabastall: Soroll fort d’una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses.

Llatinades: Expressió, clàusula, etc., llatina que hom intercala en el discurs.

Xombar: Anar a esbatir contra coses o persones.

Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

4. Paraules d'es d'un oliver

                                                                        Resum:

Tracta sobre dos amics i un vol ajudar a l'altre recollint-li les olives perquè sap que a l'altre no li donarà temps de recollir-les i s'acabaran fent malbé.

L'amic li va dir a la seva dona Ballissa que quan es trobés amb l'Isidre li comentés. Però ella se n'oblidà de comentar-li.

Un home que passà per allà va anar a avisar a l'Isidre que li estaven robant. Ell fou a comprovar-ho i es trobà allà el seu amic collint les olives d'un dels seus arbres. El seu amic li explicà perquè li estava collint les seves olives i que quan acabés li hagués anat a portar a casa seva. L'Isidre no s'ho va creure, va agafar un bastó i el va estomacar.

                                                  

                                                                 Vocabulari:

Bancals: Tros de terra plana conreada, limitada per marges o rases. Un bancal molt ben llaurat, punta de rella no hi ha tocat: la teulada.

Calamitat: Fet advers, desgràcia, que ateny a la vegada un cert nombre de persones. Una calamitat pública.

Tionades: Cop donat amb un tió.

Ufanoses: Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí!

Codís: Palet de riera.

Batanar: Apallissar algú. nombre

Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ  per veure un video sobre aquest resum.

5. Informe provisional sobre la correguda d'Elies

Resum:

L’Elies és ric, fins i tot es diu que té més diners que un ministre, però era molt avar. Un dia sortí de casa a tota velocitat, tothom es preguntava a què es devia aquesta pressa. A les tertúlies de la vila la gent encara discuteix sobre diversos aspectes d’aquest insòlit esdeveniment: la ruta que va seguir, la hora que era, si portava calçat, etc. Tot apunta a que es dirigia a la línia d’autocars que anaven cap a Lleida. I així és, aquest era el destí, però el motiu de la carrera era ben diferent al que la gent suposava. El més lògic era pensar que la pressa que l’Elies mostrava, es devia a que volia anar a visitar a la seva esposa a l’hospital, se li havia fet tard i, si no es donava pressa, perdria l’autobús. Però no. Simplement havia fet tot aquell camí i tan ràpidament per dir-li a l’ordinari de Lleida que no feia falta que li portés les medicines per la seva esposa Joana, que ella no passaria d’aquell migdia.

                                                                       Vocabulari:

Cronista: Autor d’una crònica.

Llepafils: Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.

Irrebatible: No rebatible.

Afer: Cosa a fer de certa importància, risc o perill.

Rascanyós: Que sempre porta l’opinió contrària.

Cerç: Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè.

Garbinada: Ventada forta de garbí.

Penell: Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta generalment d’una sageta capaç de girar per l’acció del vent al voltant d’un eix vertical.

Costera: Situat a un costat.

Avarques: Calçat rústic de cuir que se subjecta al peu amb corretges.

Atenuar: Fer menys greu.

Emprar: Usar

Màrtir: Persona que algú o alguna cosa turmenta.

Ordinari: Individu que va i ve regularment d’una localitat a una altra, i fa les comissions que li encomanen. 

Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ  AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

6. Futbol de la ribera

                                                 

                                                                         Resum

Al cafè de la granota s'hi conservava una replica esgrogueïda d'aquella tarda del 1958 destinada a passar l'historia esportiva d'aquella vila. Onze galifardeus amb un aire lleugerament fatxenda, van ser els protagonistes de la feta -l'hi explicà el vell Cristòfol.

El camp de futbol d'aquella vila era un cas singular. Aquell camp es va construir després d'una riuada, van utilitzar el fangar que n'havia quedat per fer-hi el camp d'esports. Era una afecció: abnegada, lleial i sorollosa. Feia temps que reclamaven de fer un nou camp a l'hort del Ramon, la proposta va ser rebuda amb entusiasme. La construcció va anar molt ràpid. L'únic inconvenient era l'espai on estava embotit el camp: el Segre gairebé llepava la porteria de llevant i una de les bandes quedava arran de l'Ebre. De manera que per no perdre totes les pilotes un home les anava a buscar amb barca.

Un dia un partit molt intens contra uns forasters de secà, que semblava que havien estat entrenats per tallar cames. L'àrbitre anava clarament a favors d'ell, a la mitja hora els forasters marcaren el primer i l'ambient i el public s'anaven escalfant. Van fer el segon per mitjà d'un penal inventat. El vell Cristòfol em digué: -Vam guanyar per 6 a 2 xiquet. Va començar a ploure molt i el camp va quedar un pam d'aigua els rivals i l'orbit espantats es van posar en un racó del camp on no arribava l'aigua, cada atac nostre era quasi gol segur.

            

                                                                   Vocabulari

  Galifardeus: Home capaç de fer-ne de totes.

Fatxenda: Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure.

Calafat: Persona que construeix i repara embarcacions.

Abnegada: Que practica l’abnegació.

Ferrenys: De complexió, posat, caràcter, etc. fort, robust. 



  Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUI AQUI AQUI per veure un video sobre aquest resum. 

7. Senyora mort, carta de Miquel Garrigues

Resum:

En Miquel Garrigues (dels Garrigues del carrer Nou) escriu una carta a la Senyora Mort. En aquesta carta explica el problema que havia tingut:

Ell era un barquer que es guanyava la vida passant els miners d’un cantó a l’altre del riu Ebre fins que un dia el govern va decidir bastir un pont a l’Ebre. El pobre Miquel, que li encantava aquell treball, no li quedà més remei que treballar a la mina i van passar vint anys fins que es va jubilar.

L’objectiu de la carta és demanar-li a la mort que, quan li arribi l’hora, si podria fer de barquer del riu que els difunts han de travessar perquè les seves ànimes arribin al lloc on viuen el morts.  

Vocabulari:

Eixerit: Viu, despert, que sap manegar-se hàbilment.

Barrina: Eina de ferro acerat amb caragol en la part inferior o punta i un mànec encreuat a l’altre cap, que serveix per a foradar fusta, metall, pedra i altres materials.

Entrellat: Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és l’objecte d’una indagació. No entenc com pot haver estat, això: vejam si tu en pots treure l’entrellat.

Enquimerar: Fer agafar quimera (a algú). Amb les teves crítiques no fas altra cosa que enquimerar l’autor de l’obra.

Cavil·lar: Fixar la consideració (en alguna cosa) amb excessiva subtilesa.

Galvana: Peresa.

Esglai: Causar esglai (a algú). N’hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem.

Esma: Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.

Servava: La barca, obeir el timó.

Arjau: Manuella per a fer girar el timó.

Esparverar: La imminència d’un perill, esverar.

Apamar: Mesurar a pams.

Bòlit: Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti.

Bastir: Construir, edificar.

Malenconia: Tristesa vaga, ombrívola i duradora.

Neguit: Inquietud, molèstia, que dóna una forta excitació, una gran impaciència.


 Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.

8. Preludi del traspàs

                                                                   Resum:

Aquest conte explica la mort de l'àvia, que sofrí molt abans de descansar en pau. Ningú sabia perquè tenia tanta por de morir, només ho sabia la Ramona. Si no fos per ella, que sempre ho sap tot, ningú se n'hauria assabentat. El que va passar és, que fa temps, l'avi va plantar una figuera al jardí sense el consentiment de l'àvia. A ella mai li havia agradat tenir aquell arbre allà al mig perquè la molestava. Quan l'avi va morir el primer que va fer ella va ser anara tallar la figuera. Per aquesta raó tenia por de morir, perquè es pensava que a l'altre banda l'estaria esperant el seu home per demanar-li explicacions.
                                   

                                                                           

                                                                  Vocabulari:

Amortallar: embolicar el difunt en la mortalla

Apotecari: aquell que antigament preparava medicaments
Encarcara: perdre la flexibilitat esdevenir rígid

Preludi: esdeveniment que precedeix i prepara quelcom més important.
Esfereïda: espantada.
Esbatanat: obert de bat a bat. 

Afitorar: ferir amb la fitora, una forca de tres dents usada per a pescar. 

Galindaina: adorn de poc valor. 

Entaforar: amagar en un forat o un racó.

Feredat: por intensa.

Veus volanderes: rumors.

Conèixer pam a pam: conèixer completament.
Ser una mosca balba: ser algú que actua calladament i sembla inofensiu.
Tenir la pólvora a torrar: estar disposat a atacar en qualsevol moment.

Veure el trill als garrons: estar a punt de morir.

9. Els delfins

Resum:

Avui el miquel ha estat magnífic: ha donat un condol aplomat, senyorívol, impecable. Sempre ho fa bé, però encara i així sempre sorgeixen crítiques i rumors i, vulguis o no, tot acaba afectant-te. Tants d’anys han fet que el Miquel acabi preocupant-se per si podrà seguint fent això, ja que hi ha candidats que el podrien substituir i ell ja és gran.

  

Vocabulari:

Delfí: Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d’una altra persona.

Condol: Dolor per la pena d’un altre.

Aplomar: Caure a plom.

Canelobres: Estri que consisteix en un peu dret que té diferents braços o branques amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.

Aflicció: Estat de qui està afligit.

Capcinada: Signe o moviment de cap.

Taüt: Caixa ordinàriament de fusta on es posa el cadàver per portar-lo a enterrar.

Atorrollar: Confondre, torbar, (algú) de manera que no sap què dir, el que ha de fer, com captenir-se

Gallejar: Fer el gall, l’important, parlant o obrant amb ostentació de poder, amb orgull.

Colpidor: Que colpeix, que fa una impressió forta, remarcable, sorprenent.

Atallar: Deturar el curs, el progrés, (d’alguna cosa).

Desori: Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.

Albirar: Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.

Exèquies: Cerimònies funerals que es fan a un difunt.

Entestat: Sostre fet de testos o de trossos de terrissa rompuda amb què es cobreix la plataforma de maons dels forns de coure obra.

Enze: Persona aturada, no gens deseixida.

Aviar: Deixar anar.

Vilatà: Relatiu o pertanyent a la vila.

Vigoria: Vigor gran.

Esgatinyar: Barallar-se a esgarrapades.

 Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ  per veure un video sobre aquest resum.

10. Un enimge i set tricornis

                                        
                                                       

                                                                       Resum:

Primer parlen sobre els guàrdies civils que havien estat destinats a la vila. Després parlen de la cotorra del poble, la Salomé, que va haver de fugir obligada pels vilatans.
Després parlen sobre la història de l'àrbitre pirata que es el protagonista d'aquesta historia.
Aquest home imitava perfectament el so d'un xiulet d'àrbitre i en quant l'equip rival s'aproximava a la porteria ell xiulava i el jugador atacant es detenia pensant que l'àrbitre havia xiulat. Al cap d'un temps l'arbitre pirata es va sentir culpable i va anar a confessar-se al mossèn de la vila. Ell li diu que no ho pot deixar ara que l'equip es juga el descens en l'ultim partit de categoria . El mossèn li digué al narrador de l'historia qui s'amagava darrere de l'àrbitre pirata. Llavors pel bé de la vila diuen que ha de aconseguir que l'equip es mantengui i que haurà de ser àrbitre pirata per últim cop. Al final del capítol dedueixen que era el sergent comandant de post de la vila.
              

                                                                       Vocabulari:

Cronista: Autor d'una crònica.

Equitativa: Igualada, condicions semblants.

Lacònic: ue expressa el pensament amb molt poques paraules. Un orador lacònic. La resposta ha estat molt lacònica.

Escodrinyadora: Examinar, explorar alguna cosa en tots sentits, minuciosament, tractant d'arribar al fons, de conèixer-ne totes les circumstàncies.

Blasfèmies: Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants.
Despropòsit injuriós:Una blasfèmia contra la pàtria, contra la virtut.

Prosapopeya: Es sinònim de personificació.

11. Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Resum:

L’Horaci Campells (el sereno) divisà una figura negra que s’esmunyia per la banda del riu, aviant-se cap a la plaça de l’Església. Al diari de l’Horaci s’explica aquella nit, però hi ha dues hores en les que el sereno tracta d’omplir amb llocs comuns però no explica el que realment va passar. En aquest espai de temps acompanyà a casa a Manuel la Lloca, el qual li va explicar el que li havia passat: Mentre estava robant unes cebes a l’horta del Pascual, el Pere Sabata el va enxampar i va anar a explicar-ho al sergent. Es van emportar al Manuel a la caserna i amb cada pregunta que li feien li donaven una bufetada o una puntada de peu. Com la Lloca havia robat més d’una cosa, el sergent l’amenaçà dient-li que si no contestava a les preguntes que li fes, el tancarien al calabós. En resum, que per robar les cebes el van estomacar.  

Vocabulari:

Sereno: Vigilant municipal que ronda de nits.

Enllepolir: Algú, acostumar-se a alguna cosa pel plaer que hi troba.

Ataüllar: Albirar. Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.

Camallades: Passa llarga.

Encofurnar: Ficar en una cofurna, en un lloc fosc i estret.

Remugar: Dir entre dents en senyal d’enuig, de desgrat o desaprovació.

Conciliàbul: Reunió de gent que tracten de realitzar alguna cosa il·lícita.

Fonedís: Que es fon o desapareix amb facilitat.

Cronista: Autor d’una crònica.

Escrupolositat: Mirament minuciós en el compliment del deure, en l’execució d’una tasca, en l’examen d’alguna cosa, etc.

Exasperant: Capaç d’exasperar.

Drisses: Corda que serveix per a hissar i arriar una verga, una vela o una bandera.

Opuscle: Obra literària o científica de poca extensió.

Unanimitat: Acord unànime.

Sonsos: Mancat de vivor, de gràcia.

Farbalans: Banda de roba cosida per la part superior i deixada penjar, amb què s’adorna una faldilla, una cortina, etc.

Traspuar: Un cos, deixar passar (un líquid) a través de les seves porositats

Magolar: comprimir violentament un cos causant contusió sense ferida.

Nafrar: Llagar a una bèstia per fregar-li l'ensellament.

Pendatxo: Cosa que penja.

Disquisició: Recerca subtil, minuciosa, sobre una qüestió.

Displicència: Qualitat de displicent.

Genialitat: Singularitat pròpia del caràcter d’una persona.

Rècula: Colla d’animals de càrrega.

Tossoló: Cop que hom es dóna al cap.

Plany: Acció de plànyer-se.

Escalivar: Fer que (algú) s’escarmenti.

Esquellejar: Tocar les esquelles, fer soroll amb esquelles.

Confident: Espia.

Tricorni: Barret de tres puntes usat per la Guàrdia Civil espanyola.

Anca: Regió anatòmica de la part posterior de l’home o dels animals al damunt de la cuixa.

Senderes: Camí estret per a vianants.

Subversiva: Capaç de subvertir, que tendeix a subvertir.

Sergent: Militar que té el grau inferior entre els suboficials de l’exèrcit.

Caserna: Edifici destinat a allotjar-hi la tropa, la policia, els bombers, etc.

Rompre: Dividir en dues o més parts o fragments, destruir en un o més punts la continuïtat (d’alguna cosa).

 Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ  per veure un video sobre aquest resum.

12. L'assassinat del Roger Ackroyd

        

                                                                        Resum:

Aquesta història explica que un home que és diu Damià li confessà una cosa al seu amic i cunyat Sebastià . Li explicà la història de quan va matar a en Teodor. Ell es va enganxar molt a un llibre però sempre que el llegia hi havia algú que l'interrompí fins que un dia en Teodor li digué el final. Ell de tanta fúria acumulada agafà la escopeta i li disparà un tret.

                                                                               Vocabulari:  
Clissar: veure. 
Guipar: mirar d'amagat. 
Hòstima: manera vulgar de dir “Hòstia”. 
 Tupí: formatge. 
Galindaines: Cosa insignificant , de poc valor i poca importància , que es mostra sota una aparença falsa per tal d'impressionar algú .
Morral: bossa. 
Llaüt: embarcació de poc tonatge. 
Somera: ase femella. 
Escarxofar: Posar-se ben ample en un seient amb tota comoditat. 
 Guillar: fugir 
 Burxa: Vareta de ferro terminada en punxa, com la usada pels burots, etc., per a examinar les càrregues. 



Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.  

13. Amor fatal en decúbit supí

Resum:

En Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de l’Ebre, SL, es sent fatal pel que acaba de fer. És un adúlter. Ha tingut sexe amb la Clàudia Cardinale. Ell intenta pensar en una altra cosa, però no pot, no pot parar de pensar en el pecat que acaba de cometre. Pensa en la dinastia dels Fenolleda, pensa en que és una vergonya pels seus avantpassats. Al veure la Clàudia estirada al sofà, li tornen a agafar ganes de pecar, però es resisteix. Al cap de reflexionar una estona, s’adona que molts dels Fenolleda eren també uns adúlters. Llavors li dona a pensar que potser això de l’adulteri ho porta als gens, que no pot fer res per evitar-ho. Finalment va agafar un punyal i, en comptes de suïcidar-se, apunyala a la Clàudia Cardinale.       

Vocabulari:

Atallar: Deturar el curs, el progrés, (d’alguna cosa).

Amagatons: D’amagat.

Estoïcisme: Qualitat d’estoic.

Rabassuda: De molt gruix o volum relativament a la seva alçada.

Corpentes: Cos d’una persona o d’un animal llevat de les extremitats.

Ablanir: Apallissar, colpejar.

Oprobi: Persona que causa aquest deshonor.

Ignomínia: Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic.

Gemegar: Fer gemecs.

Castedat: Estat, virtut, d’aquell que s’absté de tot plaer sexual il·lícit.

Lignits: Carbó de pedra més recent que l’hulla, poc madurat, pobre en carboni i en matèries volàtils, de les eres secundària i terciària, en què encara es distingeix la textura de la fusta originària.

Pedestre: Vulgar, no elevat.

Palpons: Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc.

Sacre: Escurçó.

Eslip: Peça de roba masculina, interior o de bany, que cobreix el baix ventre i les anques.

Fesomia: Fisonomia.

Adusta: Com cremat o abrusat.

Pàmpol: Fulla ampla i prima d’altres plantes.

Pòstum: Que s’obté després de mort.

Forques: Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos.

Missaire: Molt devot, que va molt a missa, a l’església.

Sagristà: Persona que té cura de la sagristia i de l’endreçament d’una església.

Nissaga: Llinatge.

Fat: Destí ineludible.

Atesa: Acció d’atènyer; l’efecte.

Decúbit: Posició del cos quan hom jeu.

Supí: Ajagut d’esquena, de sobines.

 Prem en en alguns d'aquets 3 links AQUÍ AQUÍ AQUÍ per veure un video sobre aquest resum.